A penes s’ha escrit de la teua immarcescible bellesa, Lua, Observar-te nueta quan dorms i et lliberes als constrastos del nostre santuari, és per a mi com aturar el cronòfag en la llum ...

Les hores perdudes desplomant-se damunt dels patis d’autumne els dies plujen algun tant d’històries

passejant el naixement dels meus cabells amb els teus projectes, ens habitàvem en la música de les esferes tot era un miratge del poema que som, vaig aprendre a assaborir-me, a viure’m ...

M’acaça i m’espenta assetja els me… s’alinea en fonemes de versos puja als olimps del déus i baixa em crema em bull l’intern. De la punta d’una ala fins a la pu…